LA GUERRA FREDA: mapes i altres

Per a l’estudi de la Guerra Freda, cal complementar la informació del llibre de text amb alguns mapes:

  • LA GUERRA DE COREA:
  • INDOXINA, LA GUERRA AMB FRANÇA
  • LA GUERRA DEL VIETNAM:

La guerra del Vietnam va provocar una enorme convulsió en el món occidental. Per primera vegada, la gran potència dominant (els Estats Units) deixaven de veure-se com els salvadors dels valors de la democràcia i la llibertat. Ara atacaven, amb una violència extrema, un menut país situat a l’altra banda del món. Tot i que seguien propagant que ho feien en nom de la democràcia, la salvatge utilització d’armes mortíferes, la tortura, les violacions dels drets humans, la censura, etc. van provocar que dins i fora dels Estats Units sorgira un moviment antibel·licista que va tenir el seu reflecteix en la cultura: el cinema, la literatura, l’art i la música. Aquí et presentem un vídeo amb algunes cançons de l’època que reflecteixen aquest ambient:

ORIENTACIÓ: El camí continua, no et perdes.

Com que ja estem acabant la segona avaluació, uns millor que altres, i teniu que anar pensant en el futur que s’us ve damunt, ja hem començat les sessions de tutoria respecte a la Orientació del Batxillerat i la Universitat, que ambdues coses van lligades.

El departament d’Orientació de l’IES Enric Valor de Castalla us ha preparat aquest enllaç per a que comenceu a mirar.

ENLLAÇ

Vocabulari bàsic:

- PAU: Prova d’Accés a la Universitat, obligatòria per tots els alumnes que vuiguen entrar a la Universitat espanyola. Consta de dos parts: Comuna i Específica.

- Ponderacions: Nota de les assignatures Específiques de les quals t’examines voluntàriament si vols entrar a una carrera determinada. Se suma a la mitjana de les Comuns, si traus més d’un cinc.

- Nota de tall: no és la nota que tens que aconseguir per entrar en una carrera, és la nota del últim alumne que va entrar en eixa carrera en el curs de referència. Cada any canvia ja que el nombre de places oferides per la Universitat pot canviar, com també el d’alumnes que la sol·liciten o la nota que aquests han obtingut en la PAU.

- Reserva Esportites d’Alt Nivell (especialment per a Àngela, de moment): Si eres esportista d’Alt Nivell tens un accés especial, ja que reserven a totes les carreres un nombre de places.

RECORDEU:

- Parla a la teua família del tema, però la decisió és teua, i la responsabilitat també.

- Si tens algun dubte no dubtes en preguntar a Maria (Cap del Departament d’Orientació) o al teu tutor i tutora (Maria i José Antonio).

 

AMPLIACIONS TEMA 8: El marxisme

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich.

L’anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món.

Ací tens un esquema sobre el pensament marxista:

FASES DE LA I GUERRA MUNDIAL: Treball de classe

La I Guerra Mundial es gesta amb la formació de les alianes patrocinades per les dues potències enfrontades des del segle XIX (França i Alemanya).

Així, l’Imperi Alemany forma la Triple Aliança juntament amb l’Imperi Austrohongarés, pel desig de domini dels Balcans i Itàlia que volia ampliar territoris també als Balcans.

Per la seua part, França decideix aparcar les seues diferències amb Gran Bretanya i unir-se a l’Imperi Rus per defensar-se de la Triple Aliança, formen així la Triple Entesa.

La Guerra s’inicia per l’assassinat de l’Arxiduc (hereu de la Corona d’Austriahongria) Francesc Ferran per part d’un terrorista bòsnio d’origen serbi. Austriahongria reclama al culpable o iniciarà la guerra. Davant la negativa de Sèrbia, Austriahongria declara la guerra a Sérbia.

Rússia va intervenir per protegir Sèrbia, Alemanya, aliada d’Austriahongria, declara la guerra a Rússia y França; Gran Bretanya també declara la guerra a Alemanya i Austriahongria per la invasió de Bèlgica. L’Imperi Turc i Bulgària aprofiten l’ocasió per intentar recuperar territoris perduts durant les Guerres Balcàniques i ataquen Sèrbia. S’han format els dos blocs: els Imperis Centrals (Austria, Alemanya, Imperi Turc i Bulgària) i els Aliats (França, Gran Bretanya, Rússia i Sèrbia); mentre tant Itàlia, que formava part de la Triple Aliança, es qüestiona de part de qui entrar en la guerra i espera.

El bàndol dels Aliats s’amplia amb l’entrada d’alguns països dels Balcans (Grècia, Montenegro, Romania) més Itàlia que, finalment, recolza els Aliats per les seues diferències amb Austriahongria que manté territoris de població italiana.

Sols alguns països (Espanya, Suïssa, Països Baixos i els escandinaus) es mantenen neutrals en Europa.

En 1917 Rússia abandona la guerra per l’esclat de la Revolució Russa, aixó l’obliga a signar la pau amb Alemnya.

Per a reforçar els Aliats i per l’atac d’Alemnaya als vaixells americans, Estats Units d’Amèrica entra en la guerra; al mateix temps el fa el Japó, també al costat dels Aliats.

La superioritat aliada acaba amb la guerra al novembre de 1918. Tots els vencedors obligan als Imperis Centrals a acceptar una pau que modifica el mapa d’Europa.

This slideshow requires JavaScript.

Mapa de la remodelació a 1919:

MATERIALS PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Ací us presente materials complementaris per entendre la I Guerra Mundial.

Primer un mapa amb les fases del conflicte:

I un vídeo elaborat per alumnes de 4t d’ESO que resumeix la guerra amb molt bones imatges:

I un poc de música. Un vídeo de la canó “Harry Patch (in memory of)” de Radiohead: és un tribut a l’últim veterà anglès de la I guerra mundial que quedava viu i que va morir el 2009. És un homenatge a aquest home i en el seu nom a tots aquells que van morir en aquell conflicte.

EL CONFLICTE DELS BALCANS

Aquesta àrea d’Europa sempre ha estat un focus de tensions des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. Des de finals del segle XV s’havia ocupat per l’Imperi turc:

Des del segle XIX, la irrupció del nacionalisme va provocar l’intent d’independència dels pobles que vivien a aquestes terres. Així, fins a principis de segle XX havien nascut Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgaria i Montenegro:

Per la seua part, l’Imperi Austrohongarés, un imperi multinacional enorme format per una minoria germànica dominant i per múltiples nacionalitats sotmeses (hongaresos, txecs, croats, serbis, italians…) volia dominar la regió. Acusava Sèrbia de donar suport a les protestes dels serbis que encara vivien dins de l’Imperi. Rússia, en canvi, recolzava els pobles eslaus (serbis, búlgars). La independència de Bulgària (1908) va molestar Austria-Hongria que va ocupar el territori de Bòsnia:

Les tensions van acabar esclatant en 1912 a la Primera Guerra Balcànica (1912-13). Va enfrontar el que quedava de l’Imperi Turc front a la anomenada Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). Finalitza amb la victòria de la Lliga que es reparteix, al Tractat de Londres (1913), quasi el que quedava de l’Imperi Turc a Europa:

Però, les tensions no van acabar. Els membres de la Lliga no estaven contents amb el repartiment i va esclatar la Segona Guerra Balcànica que enfrontà Bulgària (decebuda del repartiment) contra Sèrbia i Grècia, als quals s’els van unir Montenegro, Romania i l’Imperi Turc. Bulgària va predre la guerra i va tenir que cedir territoris als guanyadors: